Tres mesos de vida

Sembla que fou ahir i ja han transcorregut quasi tres mesos d’ençà que vam engegar este projecte farcit de treball, il·lusió i dedicació que suposa un diari digital fet des del voluntarisme per acostar un altra realitat –una realitat paral·lela a l’oficial dels capitostos polítics- als habitants de la Pobla de Vallbona. Lluny del parany dels polítics, que solen fer servir els diners públics amb els mitjans de comunicació per premiar les genuflexions i castigar les garrotades, funcionem al marge de qualsevol consigna. Fem el que creguem amb honestedat, segons la perspectiva periodística que considerem adient. No acceptem cap tipus de recomanació ni de lliçó dels nostres polítics: ni del govern ni de l’oposició. Algunes notícies agradaran més un costat o un altre. La vida política funciona així. Hi ha una dita valenciana, molt nostrada, que diu: qui no vulga pols que no vaja a l’era. Doncs, això. Els polítics que no saben digerir la crítica periodística ja ho saben: acceptar-ho o marxar a casa. El joc consisteix en això. Estar en una societat democràtica té eixes coses: la llibertat de premsa, que tanta suor i esforç ha costat, i més al cas d’Espanya, on les dictadures s’han encarregat de foragitar qualsevol dret ciutadà per perpetuar-se al poder.  

A finals de gener vam començar amb molta il·lusió i quasi tres mesos més tard continuem amb eixa mateixa empenta. Ja sabem que no és un camí fàcil, especialment quan barres al pas a qualsevol intromissió política. Escriure amb llibertat té un preu molt alt. La font de les subvencions, els convenis o la publicitat institucional -que qualsevol administració local té a la seua disposició- no està, malauradament, regulada ni reglada per una instància superior. Un alcalde, una alcaldessa, un regidor o una regidora tenen al seu abast l’arbitrarietat per concedir o rebutjar eixe tipus de “premis” als mitjans de comunicació. És per això que la nostra llibertat ni es compra ni es ven. També ens equivoquem, errem en ocasions i, fins i tot, badem en determinades situacions perquè som humans. Com qualsevol persona en el seu àmbit professional. Som persones, no màquines. No som objectius perquè no som objectes. Som subjectes. Eixa és una diferència brutal. I molt important per entendre la nostra tasca. Hi ha gent que confon l’objectivitat amb el seu afany per llegir quelcom que reforce les seues idees. Hi van errats. El nostre treball no consisteix a copiar (ctrl+c) i pegar (ctrl+v) allò que envien els gabinets de premsa o comunicació. Per fer eixa feina no cal estudiar una carrera universitària. Qualsevol ho pot fer. Als nostres governants eixe és el tipus de periodisme que més els agrada. Aquell que publica les seues coses a costa de les subvencions públiques que els hi paguen mensualment. Que diguen, amb pèls i senyals, quant es paga a cadascun i amb quina regularitat. Fins i tot, observem la dèria de determinats polítics de jugar a periodista. Des d’ací els esperonem a deixar el seu càrrec –sou inclòs- per iniciar una vida nova, ara que arran del Covid-19 hi ha molta gent que vol canviar costums i treball. 

Periodisme d’elaboració pròpia

Al llarg d’este període de temps, hem demostrat que hi ha cabuda al nostre estimat poble –la Pobla de Vallbona- per posar en marxa un mitjà xicotet, autòcton i seriós. Hem publicat més de 60 notícies d’elaboració pròpia, al marge dels gabinets de comunicació institucionals. Som el primer mitjà privat de la Pobla nascut al recer d’una situació anòmala mai viscuda: tancats a casa i sense poder eixir al carrer, enllà on es couen les notícies, xafar els nostres carrers per assaborir la veu del poble o, simplement, per copsar el que es diuen en determinades contrades. Al capdavall, som uns mitjancers entre la realitat i l’opinió pública local. No tenim més afany que aquell que consisteix a fer partícips els veïns de la vida en societat. D’allò que succeeix al nostre voltant. Relatar-ho amb pèls i senyals. Tant ens fa si això beneficia als uns o als altres. El més important és donar-ho a conèixer, sense dreceres ni amagatalls. Anar amb la veritat per davant per molt que a alguns no els agrade. I esperem que amb l’ajut de tots vosaltres ho puguem continuar fent. Serà la millor forma de saber que anem pel bon camí.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Notícia anterior

OASI DE LLIBERTAT