La Pobla perd fins a 78 hectàrees de superfície agrícola en els últims deu anys en el terme municipal

L’Actualitat analitza les dades publicades per la Generalitat pel que fa als terrenys dels municipis

L’Ajuntament de la Pobla de Vallbona ha perdut fins a 78 hectàrees de superfície agrícola en els últims deu anys en passar de les 927 hectàrees que hi havia l’any 2010 a les 849 hectàrees que hi ha fixades l’any 2018, segons les xifres publicades per la Generalitat pel que fa a l’estudi de la fisonomia dels pobles valencians i les diverses varietats de conreu. 

L’anàlisi exhaustiva i acurada del Consell –a la qual ha tingut accés L’Actualitat- detecta un abandonament de la superfície agrícola dedicada als cítrics, una de les principals fonts d’ingressos històricament pel que al Camp de Túria, on la Pobla de Vallbona, òbviament, no n’és aliena a eixa tendència. La manca d’ingressos suficients per als llauradors són una de les principals raons dels propietaris dels terrenys agrícoles, de forma que prefereixen dedicar-les a altres productes o, directament, deixar-les sense cap tipus d’activitat. 

Els tècnics de la Generalitat recullen que durant l’any 2010 es dedicaven fins a 27 hectàrees a l’oliveral, altres 64 per a fruiters no cítrics, fins a 19 enfocades als tubercles de consum humà i 25 hectàrees eren per a les flors i plantes ornamentals. Les hortalisses, també, ocupen una bona part de l’activitat amb 124 hectàrees. Són els principals productes conreats a la Pobla fa ara, exactament, una dècada. 

Si analitzem amb profunditat la tendència que s’ha viscut els anys següents trobem que la davallada més important ocorre l’any 2013 –època que coincideix amb la crisi més virulenta- quan es passa a 880 hectàrees i en 2014 hi ha un altra minva fins arribar als 870. A poc a poc, els anys següents ha continuat eixa disminució que fa palès la reconversió que s’ha viscut als pobles durant els últims lustres. 

Amb això arribem a l’any 2018, el darrer exercici que analitza la Generalitat pel que fa a l’evolució de les superfícies dels termes municipals. Així, en eixe any els cítrics suposen les esmentades 849 hectàrees, mentre que hi ha altres 34 hectàrees per a vivers, altres 38 que hi ha per als fruiters no cítrics i fins a 120 hectàrees per a hortalisses. 

Si seguim amb les dades aportades pel Consell de la Generalitat, trobem que les hectàrees de l’oliveral pateix una crisi enorme en passar dels 27 que hi ha l’any 2010 fins a 5 de l’exercici de 2018. Eixa tendència es pot atribuir també en altres espècies, com el cas dels tubercles que desapareixen de soca-rel: dels 19 de l’any 2010 es passa a les zero de l’any 2018. Les flors i plantes ornamentals, en canvi, experimenten un augmenten important, de les 25 a les 28 hectàrees. 

Pel que fa a les hortalisses, cal remarcar que hi ha un altre augment en passar de les 124 hectàrees de l’any 2010 a les 120 de l’exercici de 2018. 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.