La llei Montoro de 2012 impedeix destinar els superàvits a despesa corrent i obliga a amortitzar deute

L’Ajuntament de la Pobla recorrerà a una pòlissa de crèdit per afrontar la resta de l’any

La llei d’estabilitat pressupostària aprovada pel govern espanyol en l’any 2012 és una de les claus per entendre les dificultats que tenen les administracions locals, especialment, per disposar amb llibertat dels seus superàvits pressupostaris i dels romanents econòmics. I eixa és un dels entrebancs que l’Ajuntament de la Pobla haurà de tindre en compte. 

Aprovada al recer de la greu crisi que es va iniciar l’any 2011 i que va arribar al cim dos anys més tard, l’anomenada llei Montoro –pel nom de l’ex ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro- va nàixer per evitar un creixement incontrolat de les despeses i evitar-ne un endeutament desmesurat per a les corporacions locals. Els anys de l’austeritat resumeix eixe tipus de polítiques.  

Ans al contrari, la llei Montoro obliga a destinar eixos superàvits a amortitzar deute públic i pagar els corresponents interessos. L’única flexibilitat va arribar als anys 2014-2015 quan es va suavitzar eixa disposició amb la possibilitat de portar a terme les conegudes Inversions Financerament Sostenibles (IFS), per a inversions que s’havien de portar a terme durant l’any natural i per a obres de manteniment, mai obres de nova construcció, en els casos dels ajuntaments sanejats. 

En la pràctica, la Pobla de Vallbona ha estat centre del debat entre govern i oposició en el plenari telemàtic històric en què ambdues parts van dibuixar el seu distanciament. Tot recordant que cap administració no pot superar la despesa d’un respecte de l’exercici anterior –amb referència de la taxa mitjana de creixement anual-, al cas de la Pobla hi ha certes particularitats. 

Atesa la situació d’emergència que es viu a la nostra societat, el govern permet ara als ajuntaments destinar un 20% dels seus superàvits per fer-hi front als imprevistos que des de l’inici del Coronavirus-19 s’han hagut d’implementar, però amb una obligació ben clara: complir primer amb l’amortització del deute públic i el pagament als proveïdors. D’eixa forma, hauran de destinar-ho a les conegudes IFS, és a dir, pal·liar danys econòmics i prestacions socials.  

Al plenari, l’alcalde de la Pobla, Josep Vicent Garcia, Compromís, va posar sobre la taula el superàvit de 2’5 milions d’euros de l’exercici de 2019 i un romanent acumulat de 3 milions a l’hora de defensar la seua gestió. Tanmateix, va anunciar que es demanarà una pòlissa de crèdit per afrontar el desequilibri que hi ha cada any en el ritme asimètric entre l’entrada dels ingressos pel cobrament dels impostos –principalment- i les despeses corrents que hi ha en la gestió habitual de l’administració. 

L’avantatge d’una pòlissa de crèdit front al crèdit bancari convencional rau en el fet que sols es paguen interessos econòmics únicament per la part dels diners que, a la fi, s’han utilitzat mentre que en el cas del préstec s’ha de pagar per tota la quantitat demanada, al marge que si s’ha utilitzat tota o una part. Per això, l’ajuntament farà servir eixa fórmula perquè és més avantatjosa. 

Les crítiques més punyents, però, van arribar des de Vox –amb el seu portaveu Miguel Ángel Huerta al capdavant- quan va al·ludir a “5 milions de deute, una minva d’1’5 milions d’euros en el nivell de liquiditat, uns fons líquids de sols 3 milions, i un dèficit de quasi 800.000 euros en comptes dels 2’5 milions de superàvit que diu l’alcalde”. Segons Huerta, eixe desequilibri cal explicar-lo a partir de la manca de les subvencions i transferències des de l’administració provincial (Diputació), autonòmica (Generalitat) i Estat (govern central). A més, va afegir que caldrà fer un pla econòmic financer (2020 i 2020) per ajustar el desequilibri entre ingressos i despeses. 

Incertesa 

Per tant, els propers mesos no seran gens fàcils –gens ni miqueta- per a les arques municipals de la Pobla de Vallbona pel que fa a la seua gestió diària. D’entrada, per la incertesa que provoca la futura situació de les famílies amb comiats, expedients de regulació temporal d’ocupació i per la baixada de l’activitat econòmica. Això podria afectar, si més no, a l’entrada dels ingressos dels contribuents i demanar una pòlissa de crèdit afegirà el pagament, per descomptat, d’interessos. 

Comptat i debatut, la situació serà un examen autèntic per a govern i oposició a l’hora de saber gestionar –cadascú des del seu vessant- les conseqüències imprevisibles del Coronavirus-19 que mai de la vida hom podria haver imaginat. Ni tan sols en les pel·lícules de ciència-ficció.   

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Notícia anterior

Vox alerta que l’Ajuntament de la Pobla tindrà problemes per pagar les nòmines dels funcionaris i treballadors

Següent notícia

Los ayuntamientos del Camp de Túria reducen la deuda municipal en 31 millones de euros en cuatro años