La Casa Blanca: un jaciment arqueològic reconvertit en femer

L’Actualitat visita estes conegudes restes abandonades i oblidades.

Qualsevol diria que es tracta d’un jaciment arqueològic. D’entrada, no hi ha cap senyal indicatiu de la Casa Blanca. Si hom va conduint per la carretera no hi ha cap tipus de cartell que anuncie la seua situació al visitant o al turista. Únicament els habitants de tota la vida de la Pobla de Vallbona en són conscients de la seua existència i de la seua importància. A mitjans dels anys 80 van ser derrocades les poques restes de l’estructura que encara hi quedaven de l’antiga casa. L’alcalde d’aquell moment, Vicente Alba, en va ordenar el seu enderroc per qüestions de seguretat. Tenien por que poguera haver-hi cap tipus d’accident i, per això, van prendre el camí del davant: tot fora per evitar res greu. En cap moment hi van pensar en la possibilitat de protegir-lo, restaurar-lo o, simplement, reformar-lo perquè hui encara poguera ser-hi un lloc de trobada cultural. Molts i molts planyiments que no han servit de res. La societat civil de la Pobla ha restat somorta per la inacció i la deixadesa. Cap novetat, però, en l’horitzó més proper.  

L’indret està protegit com a jaciment en el pla general d’ordenació urbana aprovat en 2006 –hi figura com a restes d’una vila roma- però en la pràctica podria ser qualsevol altra partida del terme municipal. Mai no se li ha donat cap tipus de rellevància tot i que el seu nom el fan servir els habitants de la Pobla molt a sovint per assenyalar la carretera que hi ha al seu costat que condueix a una munió importants d’àrees residencials, al pou dels regants atès que encara hi ha una nombrosa zona agrícola o per fer referència senzillament a la partida mateixa. La realitat que trobem hui dia, però, és ben diferent. Des de lluny no s’albira cap tipus de treball de camp per acotar i assenyalar, convenientment, el jaciment. Potser la manca d’un arqueòleg en puga ser la causa. Potser. Ens endinsem per un camp erm, amb matolls, herba alta, pedres i una bona col·lecció de fem, deixalles, enderrocs procedents d’alguna obra particular i moltes coses. Cap d’elles, però, adient per ser-ne part d’un jaciment oficial que qualsevol ciutat o poble on hi haja hagut civilitzacions antigues conserve d’eixa manera. Fins i tot, el visitant actual pot observar-hi alguns tipus de matalassos, símptoma que algú hi ha pogut dormir alguna nit mentre contemplava les estreles o la lluna plena o que algú potser ha pensat que es tracta d’un femer de nova creació, sense cap tipus de control. 

D’una antiga cisterna que s’hi va trobar fa uns anys per part d’alguns estudiosos no hi ha cap tipus de rastre. Ha quedat tapada pels pas del temps. Ningú no s’ha tornat a preocupar per la seua existència o per la seua conservació. La sensibilitat, la preocupació o les ganes per conèixer millor el llegat de les civilitzacions anteriors no és una de les prioritats dels nostres governants. Ni s’ha fet cap projecte municipal ni s’ha pensat en cap tipus d’intervenció malgrat que es tracta d’una zona coneguda i molt nostrada que podria ser una zona especial per al ressorgiment cultural i ambiental. 

Fa uns anys l’entorn de la Casa Blanca va ser al centre del debat polític arran de les obres projectades per ampliar la carretera d’accés a la urbanització de VistaCalderona (Mas de Jiménez), imatge paradigmàtica del que ha estat l’urbanisme de la Pobla: construir i construir a dojo i els serveis públics de llum, asfaltatge i sistemes de clavegueram ja vindran més tard o, simplement, no vindran ja mai. En aquell debat es va demanar per part dels que hui dia són govern que no hi haguera cap tipus de dany o desperfecte per a l’entorn. La realitat hui és de deixadesa absoluta. Per acabar-ho d’adobar, un carril per a bicicletes brut i atapeït de troncs i branques en fa impossible l’ús, com la cirereta que es col·loca al damunt del pastís de l’oblit.      

1 Comment

  1. La Casa Blanca.

    Explicar en un articulo toda la historia del lugar es imposible, pero si diremos en breve la esencia del malogrado lugar, cosa decidida por nuestros últimos gobernantes.

    El monte casa blanca en edetano mucho antes de que existiera Valencia es un nudo de caminos entre Arse y Edeta y el santuario Puteuss donde nacerá el Oppidium Valentia. Monte en el cual hay un Airón santo.

    Posteriormente en la guerras púnicas por este pasan los cartagineses amigos de los edetanos, y posteriormente ya con los romanos victoriosos Edeta pasa a ser Laurona que es destruida en la guerra de Sertorio. Dándose en la partida de la Buitrera una sonada batalla donde mueren unas 6000 personas. Pero quien la gana en el Airón santo a pedido la victoria y en agradecimiento allí construye un monumental arco votivo conmemorando su éxito.

    Cuando estas tierras son conquistadas a los moros 1238, son donadas a los cartujos de Portaceli, que dejando el arco en el centro construyen un edificio rectangular en cuyo centro está el arco votivo romano.

    El edificio fue derribado con dinamita en la década de 1970, por la cacicada de un alcalde. Salvándose por ser recuperado por APHIC la sillería de la fachada, quedando localizado el lugar donde está el arco romano en escombrera.

    Esperamos que algún alcalde con amor por la historia de su pueblo algún día recupere tan sagrada historia.

    So. Andrés Castellano Martí.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Notícia anterior

El mirador del Tos Pelat languidece ante el olvido municipal

Següent notícia

El cura que confesaba vestido de militar en la Pobla

Últimes entrades